ultima etapa del giro

Ryder Hesjedal, un canadenc de pares noruecs, es va consagrar, al costat de la majestuosa façana del Duomo milanès, campió del Giro d'Itàlia amb 16 segons d'avantatge sobre l'espanyol Joaquim Purito Rodríguez, que en l'última etapa, una contrarellotge de 28/02 quilòmetres, no va poder defensar els 31 segons d'avantatge amb què partia. Purito va haver de conformar amb el segon lloc al podi amb la quarta menor diferència de la història de la ronda italiana, seguit del belga Thomas De Gendt, que s'ha quedat a 1:39 minuts del guanyador. Michele Scarponi va acabar quart, a 2:05 minuts, i per primera vegada des de 1995, el ciclisme italià no és present al calaix d'honor de la carrera rosa. La victòria en l'última etapa va ser per l'italià Marco Pinotti (BMC), amb un temps de 33:06, seguit del britànic Geraint Thomas (Sky), a 39 segons, i del neozelandès Jesse Sergeant (RadioShack), a 53. Hesjedal va ser sisè, a 1:09 i Purito Rodríguez va invertir 47 segons més que el canadenc. Hesjedal, que el 2010 va acabar sisè al Tour de França, es converteix, d'aquesta manera, en el primer ciclista canadenc que guanya una de les tres grans voltes (Tour, Giro i Vuelta). L'organització va decidir, poques hores abans de la sortida, reduir en 1/8 quilòmetres el recorregut de la contrarellotge "per raons de viabilitat", de manera que es quedava a 28.2, però tot i així el gran favorit seguia sent Ryder Hesjedal, un corredor notable contra el crono, que partia amb només 31 segons de desavantatge amb Purito. Era un recorregut tècnic pels carrers de Milà, amb llargues rectes i diverses corbes, sobretot en l'últim quilòmetre. Purito va reconèixer, la vigília, que necessitava "un miracle" per guanyar el Giro, i per si fos poc, hores abans de prendre la sortida va patir una caiguda mentre s'entrenava, encara que només va patir petits rascades. L'italià Marco Pinotti (BMC) va marcar el primer temps de referència: 33:06, a una mitjana de 51.117 quilòmetres per hora. Faltaven tots els favorits, però el seu registre li donava ja opcions de victòria. Ningú va poder batre el seu registre. A les 16:40 (hora d'Itàlia) va prendre la sortida Joaquim Rodríguez, dos minuts després que Hesjedal. El canadenc, obligat a reduir, almenys, un segon per quilòmetre el marge de Purito, es va mostrar agressiu des de la rampa de sortida, fregant al públic a les corbes. En el primer control (km 11.7), Hesjedal, amb un parcial de 13:55, li havia menjat ja 29 segons a Purito (14:24), i uns metres després el canadenc ja era líder virtual: el GPS marcava ja 33 segons al seu favor. Tan ràpida reducció i posterior anul · lació de les diferències va privar d'emoció a la lluita pel títol entre els dos primers a la segona meitat de l'etapa. En el segon punt intermedi (km 22.3), l'avantatge de Hesjedal sobre Purito havia crescut fins als 44 segons, i d'aquí fins a la meta el canadenc, sense abandonar la seva agressivitat, la va augmentar en tres més. El belga Thomas de Gendt, que necessitava restar 28 segons a Michele Scarponi per arrabassar-li el tercer lloc al podi final, va aconseguir el seu objectiu en batre l'italià per 53. Hesjedal aprofitar la victòria del Garmin Barracuda en la contrarellotge per equips, que el va situar quart a la general, per presentar la seva candidatura al triomf final. El 12 de maig es va convertir en el primer canadenc que vestia la maglia rosa de líder, ia partir d'aquí va sostenir un pols particular amb Purito Rodríguez, que en l'antepenúltima etapa va cedir 12 segons i va guanyar 14 al dia següent per afrontar la crono definitiva amb una renda de 31, que ha resultat insuficient.